L'economista, consultor estratègic, assagista i investigador sobre solucions i estratègies a problemes socials i mediambientals complexos, Micha Narberhaus, és el fundador de The Protopia Lab. Una associació i laboratori d'innovació social que proposa sortir de l'estancament actual i tenir debats honestos i plurals sobre les causes de la nostra crisi cultural i sobre com podem utilitzar creativament aquesta crisi per a fer passos cap a la veritable florida humana. Ens explica quins són els seus pròxims passos en aquesta entrevista.
Què li falta a la societat d'avui dia?
Potser el que més falta són diàlegs bons i profunds sobre els temes i problemes més importants als quals ens enfrontem. No hi ha diàleg, no hi ha debat de veritat. Només hi ha narratives. Cadascú té la seva pròpia narrativa i intenta encaixar els fets en la seva narrativa i una visió del món i una moral fixes que no permeten punts de vista diferents.
El món es divideix el món entre els bons i els dolents, contra els quals cal lluitar. Com cada vegada hi ha menys interès i esforç a descobrir i descriure la realitat, per exemple en esferes com la periodística i l'acadèmica, és més difícil construir un sentit comú com a societat. Tots estem en les nostres bombolles epistèmiques.
Quan un parla amb algú que està en una altra bombolla, és difícil posar-se d'acord en alguna cosa. Això va passar amb la Covid i cada vegada succeeix amb més temes.
Sota el teu punt de vista quin és el desafiament més gran al que ens enfrontem com a societat?
Probablement el fet que tota la humanitat està connectada a través d'Internet, els telèfons mòbils i les xarxes socials, i encara no hem trobat una manera de conviure amb aquesta tecnologia de manera que no ens perjudiqui massa.
És el millor exemple per a mostrar que continuem vivint amb els cervells de caçadors-recol·lectors i quan ens enfrontem a una tecnologia súper novell com les xarxes socials, els nostres instints més bàsics -que tenien la seva utilitat en el món de les petites comunitats de l'antiguitat- es tornen destructius. Per això, vivim una època d’hipermoralisme i tribalisme molt destructiva.
Creus que el progrés és bo de per si mateix?
Depèn del que entenguem per progrés. Si entenem que el progrés és seguir amb una certa barreja d'idees i portar-les a la seva màxima, com per exemple, la llibertat individual, la diversitat i fins i tot la igualtat, el més probable és que arribi un moment en què aquestes polítiques estan associades amb costos que no compensen el fet que també puguin tenir algun efecte positiu, que el balanç acaba sent negatiu.
A mi m'agrada la frase “les virtuts es converteixen en vicis quan es duen a l'extrem.” Hi ha molta veritat en ella.
En anglès existeix l'expressió trade-off que no té molt bona traducció al català. Té a veure amb l’idea que un canvi en la societat o una política X poden tenir un impacte desitjat i positiu, però gairebé sempre comporten costos, que són els trade-offs. No parlem prou dels trade-offs, però seria molt important que ho féssim; podríem intentar esbrinar quins canvis en la societat ens aporten realment un plus per a la bona vida. Seria una conversa molt útil. El més probable és que deixéssim de fer uns certs canvis perquè són òbviament negatius en el seu conjunt.
Per exemple, la diversitat en la societat o en una organització pot ser positiva fins a un cert punt perquè aporta idees i impulsos nous, però arriba un moment en què més diversitat destrueix el teixit i la confiança social, aspectes sense els quals una societat no pot funcionar. Com aquest, existeixen molts altres exemples.
Per què considerem una bogeria aquell tipus de pensament que no coincideix amb el nostre?
Perquè estem tan ficats en les nostres bombolles ideològiques que ens confirmen contínuament que la nostra moralitat és l'única possible, l'única bona, que ni tan sols ens plantegem que el món no és blanc i negre, i que el tema de la moralitat també és molt més complex. El que contribueix, en gran part a això, és el fet que ara passem gran part del nostre dia en línia i connectats i no tenim tant contacte presencial com abans amb persones que pensen de manera diferent a nosaltres.
Un altre punt que també facilita aquesta situació és que actualment hi ha molta gent que creu en idees extremes que abans eren considerades una bogeria, i ho són, però com no tenim a tanta gent d'ideologies diverses per a contrastar-les, comencem a creure en elles.
Què et motiva a fundar The Protopia Lab? Quins objectius persegueixes?
The Protopia Lab és un espai per a parlar de manera oberta i honesta sobre els temes importants de la societat. D'una banda, vull atreure a les persones que tenen la capacitat de veure les coses des de diferents perspectives i també el coratge per a expressar-les.
A més, vull que aquest projecte tingui un impacte en el discurs públic; la idea és que amb el temps puguem plantar les llavors perquè el discurs públic sigui de nou més plural i funcional. Si com a societat hem perdut la capacitat de construir sentit, hem de recompondre aquesta capacitat d'alguna forma. No et puc dir com exactament, però això és el que cal esbrinar. La tecnologia - xarxes socials- juga un paper en això, segur.
Però si en un principi Protopia Lab és conegut com un espai per a aconseguir generar bones i interessants converses i per a trobar a persones obertes al diàleg de veritat, això ja seria un assoliment.
Què és la Protopia?
És alguna cosa com la tercera via entre l'estancament, el “no cal canviar res” i la utopia que ho vol canviar tot per una idea ideològica determinada. Deixar les coses com estan pot ser una bona idea quan en principi tot funciona, però rares vegades és el cas, perquè les coses canvien sempre per si soles i, llavors, cal adaptar-se i a vegades anticipar-se.
Perseguir una utopia sol ser una mala idea. Històricament, ha desembocat en una distopia moltes vegades. El problema és que moltes vegades no sabem molt bé per a què serveix una determinada norma o tradició. No sabem quin efecte en el seu conjunt ha tingut sobre les nostres vides. Això és perquè la societat és un sistema complex, perquè en última instància és un sistema biològic complex. Així que mai ho podem entendre del tot.
Per això, la Protopía és l'intent de fer canvis, però tenint en compte que només podem intentar aproximar-nos a un canvi que en el seu conjunt sigui positiu per a la societat i que contribueixi a la bona vida. Però hem de saber que és un procés de prova i error, un procés de cerca evolutiva.
El proper 23 de Maig, Mary Harrington presenta la conferència “El progrés és una creença o un fet?. Que esperes d'aquesta jornada?
Mary Harrington té un plantejament molt interessant perquè ha pensat molt sobre totes aquestes qüestions. Va arribar a la conclusió que no hi ha progrés, o almenys que és molt difícil arribar a la conclusió que hi ha progrés des d'un punt de vista objectiu.
Podem dir que en l'actualitat hi ha moltíssim més benestar que fa 200 anys, amb grans avenços en la medicina, amb comoditats com comptar amb calefacció central etc., Però ella diu que aquestes millores no han vingut sense costos mediambientals però també en el profundament humà.
És un tema fascinant. Espero que els assistents a la conferència aprenguin alguna cosa i s'emportin una mica d'inspiració a casa. Crec que també van gaudir del mer fet que s'estigui mantenint una conversa realment interessant sobre temes dels quals no es parla massa en l'esfera pública.
Per a quan la segona edició de les “Converses Protopia”?
Espero que aviat, però depèn del finançament que, de moment, no està assegurada. Estem treballant en això i esperem que per a tardor puguem continuar celebrant aquesta tipologia d'esdeveniments. Si algú sap de fonts de finançament per a aquestes converses d'esperit lliure, que ens avisi. 🙂
Comments